1. Skip to Menu
  2. Skip to Content
  3. Skip to Footer

Exposició Extraordinària de Nadal


Inauguració: dimarts 16 de desembre de 2014, a les 19.30h, amb la presència de l'Il·lm. Sr. Joan Carles Sánchez, alcalde de Sabadell.

Exposició oberta al públic de 16 de desembre de 2014 al 31 de gener de 2015.

L'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Fundació Privada presenta enguany l'exposició extraordinària de Nadal Intersecció. Definició d'un lloc comú. Set artistes: Llorenç Ugas Dubreuil, Almudena Conesa, Sergi F.Moure, Berta Tiana, Montse Màrmol, Gemma Cascón i Iolanda Pujol, amb l'acompanyament i comissariat de Josep Moreno, ens presenten set propostes i set línies encreuades en el punt exacte de la mirada atenta, un punt d’intersecció.  

 

Intersecció. Definició d'un lloc comú.

Atenent a la lògica de la representació gràfica, podem definir una intersecció com el punt concret on es tallen, on coincideixen dues o més línies. En el cas que ens ocupa, les línies dibuixen una sort de cartografia estètica projectada sobre el pla físic de la nostra ciutat.
Ells i elles són artistes d’una mateixa generació que treballen a Sabadell i configuren, així, un teixit estètic amb línies discursives que defineixen un mapa irregular amb obliqüitats, ortogonalitats i paral·lelismes. Conformen un marc artístic complex i contemporani, on la posició crítica davant la realitat més propera actua com a lloc comú en aquest pla estètic.
Intersecció: definició d’un lloc comú presenta la interrelació de set discursos lligats a un art híbrid i nòmada que reflecteix l’efecte de la globalització. Set mirades situades en una multiplicitat de punts de vista contextuals, inclusius i horitzontals, en la línia del que D. M. Levin defineix com a mirada alètica, associada a l’hermenèutica postmoderna.
Les obres ens apropen al flux de la nostra cultura. Ens presenten una realitat perifèrica on es posa en evidència el conflicte ―el punt d’inflexió entre l’habitual i l’extraordinari― i el límit on coincideixen la creació i  la destrucció. Aquell límit on, en paraules de G. Didi-Huberman, no es pot separar la dimensió emocional de la intel·lectual perquè les imatges mai parlen de manera aïllada, sinó que funcionen per associació entre elles (com un muntatge) o en relació dialògica amb una altra realitat exterior. 
A l’exposició, les imatges canalitzen la inquietud imbricades amb una sensibilitat artística contemporània que, des d’una perspectiva panòptica, posa en evidència algunes estructures de poder arrelades a la nostra vida quotidiana, de vegades ocultes i en moltes ocasions visibles i acceptades per la immensa majoria dels ciutadans. 
El missatge més clar que es desprèn d’aquesta mostra és que la impossibilitat d’estar al marge del poder no significa que s’hi estigui atrapat. En aquest context, els artistes han de procurar assolir solucions de compromís. Les obres han de significar un casus belli permanent davant la conspiració dels gestors per tal de trobar solucions que tendeixin a allò perifèric on el nou i la fi coexisteixin en una situació problemàtica contínua.
Aquesta exposició ofereix una oportunitat única per gaudir del plaer de recórrer una mena d’entorn obert on el límit es concreta i alhora es dissol. Set artistes, set propostes i set línies encreuades en el punt exacte de la mirada atenta, el punt d’intersecció i el lloc comú entre el goig i la raó.

Josep Moreno, comissari de l'exposició.

MIQUEL ANTONI TEJEDO "BONE" Humans

Inauguració dimarts 11 de novembre a les 19h. Del 11 de novembre al 5 de desembre de 2014, al Cub d'assaig.

Miquel Antonio Tejedo "Bone", també dit Harry Bones, és un il·lustrador i dissenyador gràfic nascut i format a Sabadell. S’inicia en el món del graffiti el 2001, però no és fins el 2007 quan comença la seva etapa actual com a il·lustrador i dissenyador a l’estudi Covabunga, juntament amb Andreu Serra i EmeRock.

 

El món del graffiti és fonamental per entendre la trajectòria d’aquest artista i el seu estil, ja que és a través d’aquest llenguatge i del món del còmic americà i el cinema des d’on treu un seguit d’iconografia, on tenen cabuda monstres i un seguit de personatges que podem considerar típics en la nostra societat, que descriuen un món quotidià ple de banalitats i preocupacions superficials. Així Bone, en l’exposició Humans, juga a la crítica de l’ésser humà del segle XXI. 

CRISTINA LÓPEZ Intervals de silenci

Inauguració dimarts 11 de novembre a les 19h. Del 11 de novembre al 5 de desembre de 2014, a sala II. 

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, Cristina López Romero, artista manresana, mostra un projecte peculiar en el seu format i contingut, que va ser seleccionat per a l’exposició “Sense títol” de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Intervals de silenci reflexiona sobre el color i la llum, establint un nexe d’unió entre el primer i la música, en el que el blanc és el silenci. Es busca trobar aquests intervals de quietud, que equivalen a la pausa que hi ha entre nota i nota en una melodia; sense aquests espais de silenci la melodia no seria possible. Aquesta reflexió la veiem en forma de caixes de llum, que expliquen paisatges i recorden en tot moment formes orgàniques i naturals.

 

Amb el suport de